Preguntes que m’han fet durant la residència (II)

Per què és important exhibir-se?

No sóc ningú per dir quan convé o no exhibir-se. Cadascú ha de conèixer els seus límits i les seves necessitats. Però sí sé que som invisibles per molta gent –per als de dalt i també per als que són com nosaltres- i que l’exhibició pública –on i offline– provoca i cerca el reconeixement de l’altre (sigui satisfactòria o rebutjable la reacció). Si no ens mostrem no ens veu ell, ni ella, ni els altres. Es tracta d’un tema relacional i de comunicació. De codis no sempre oberts que les persones necessitem per trobar-nos. L’exhibicionisme, però, no es pot dissociar de cert espectable a l’espai públic ja que també és una estratègia propagandística de la privatització del mateix, d’un neolliberalisme sense escrúpols, de mecanismes altament atractius en què s’anul·la la identitat de l’individu, la del context i sembla que tot val. L’art urbà com a fenomen podria ser-ne un exemple paradigmàtic.Read More »

POLITITZACIONS DEL MALESTAR (1a. PART) Processos creatius i experiències compartides

 

foto-4-colectivo-enmedio-sinmordaza-2014

POLITITZACIONS DEL MALESTAR parteix de la voluntat d’aprofundir en altres maneres de gestionar el malestar des dels processos creatius, configurant un itinerari articulat per diverses experiències que perfilen el malestar a partir de la seva dimensió política, col·lectiva, retornant a la societat allò que aquesta invisibilitza. Proposem una aproximació a diferents propostes i accions per tal d’exposar i compartir la gestió del desassossec, de la vulnerabilitat, des de varis prismes, sent essencial el procés, el compromís i una dimensió col·laborativa.

 Read More »