Preguntes que m’han fet durant la residència (i IV)

A què respon la selecció d’artistes?

Tots els artistes convidats han treballat i treballen en i sobre l’espai públic. Aquest ha estat el primer criteri de la selecció. No és el mateix treballar a fora amb tota la consciència que això suposa, que treballar i exposar(se) dins l’espai d’una galeria o centre d’art. Inicialment eren sis artistes els convocats, però el temps, el pressupost i la disponibilitat va fer que en quedessin quatre.


Invisible Bath, Santiago Morilla (Mallorca, 2014. VB#01)

 


Public Domain, Pau Sampera+Borja Llobregat (Palma, 2015)

 

Fa temps que Santiago Morilla i jo col·laborem en projectes (Invisible Bath, VB#01, 2014; Final, SC Gallery, Bilbao, 2015; Home te esse, Roma, 2015-). Amb en Pau Sampera vam treballar plegats al museu Es Baluard de Palma (Arsenal, 2015). Amb cadascun d’ells tinc una relació diferent. La manera de treballar de Mawatres m’interessa i tenim la complicitat i afinitat suficients com per aventurar-nos a fer feina plegats. Hi havia ganes per ambdues parts! Respecte a n’Aimar, es tractava d’un repte i un deute respecte a com jo entenc l’espai públic i les relacions personals que allí es donen. Sempre m’ha interessat la dansa contemporània com a disciplina que vincula cos, creació i discurs. Per tant, qui millor que ell per treballar l’acció corporal des de la dissidència i la voluntat pedagògica. Després estan els processos, els skypes i les complicitats que es creen.

 


Monumento a los campesinos y campesinas asesinadxs, Mawatres (2016)

 


[èpica_pública], Aimar Pérez Galí (Peep Show, 2017)

 

Mawatres investiga, gestiona, escriu… és un perfil de creador força versàtil amb qui em sento identificat. Un rastrejador de documents i un generador de projectes amb la lluita obrera i la igualtat social com a leitmotiv. Relats diferents sobre coses que han succeït o podrien haver succeït amb registres molt diferents a l’hora de la seva posta en escena. Santiago Morilla, per altra banda, és un gran comunicador i la seva obra és fruit d’una estreta implicació amb allò que ens envolta. Com ho faria un jardiner, Santi treballa el paisatge des de la pro-acció (o la inacció humana) tant en estratègies d’intervenció horitzontals com en zenitals. Un treball que conjuga elements quotidians i poètics amb altres de tecnològics i digitals. Des de l’escena subcultural, l’obra de Pau Sampera és plena de referents a l’espai públic, recreant situacions extraordinàries amb ironia i desconcert tant en espais indoor com a outdoor. El seu és un treball plàstic en què la manipulació, l’experimentació, l’errada, l’imprevist, l’inacabat, allò trobat, la no-intenció… configuren una mirada perversa envers la pròpia perversió de la mirada. Finalment, el treball d’Aimar Pérez Galí és híbrid es miri com es miri. Es tracta d’un compromís amb allò que el moviment corporal suposa com a estratègia de comunicació i dissidència. Pràctiques epidèrmiques codificades que han donat visibilitat a col·lectius i a individus des de la consciència identitària. Aimar genera projectes que s’emmarquen dins el concepte d’òpera total de Wagner. He presenciat part d’aquest procés. Impulsa i construeix espectacles col·laboratius rescatant veus i éssers humans amb nom i cognom.

 

Jordi Pallarès,

Curador del projecte PEEP SHOW

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s