Preguntes que m’han fet durant la residència (III)

Com s’articula el projecte en format residència?

Les residències donen una caràcter de work-in-progress molt aprofitable i, tal vegada, necessari en aquest projecte. No estem cercant una materialització sino un procés de treball que ens permeti una reflexió. És cert que una setmana per artista no és molt, però tots coincidim en què pot ser suficient perquè pugui retre en gestions, intercanvis i experimentació. L’espai residència de l’ASM respon a aquestes necessitats per la seva ubicació (exempt i autònom de l’edifici central) i la seva fisicitat (les parets són de vidre). Així i tot, és cert també que durant el dia aquest vidre esdevé més aviat mirall i no sempre tothom et pot veure (però sí es poden veure!). En qualsevol cas, els residents sempre veiem allò que passa a fora i, en aquell punt de les Rambles i l’estàtua de Colom hi desfilen individus molt peculiars en tot moment (nadius, turistes ocasionals, jubilats, comiats de solters i solteres, grups d’estudiants, filigresos de la parròquia de Santa Mònica, prostitutes, mercaders, esportistes, etc.).

 

Cada artista utilitza l’espai de treball sota unes consignes clares, tot i que amb un tant per cent obert a allò que pugui succeir. Després de lliurar i replegar cartells simultàniament per la zona del Raval, Mawatres ha acabat empaperant el vidre frontal amb una frase recuperada de Jorge Oteiza que ha desglossat en més de tres-cents A4; seguidament, Santiago Morilla ha convertit l’espai en un hivernacle de plantes que han entrat i sortit, i amb les quals hem conviscut després de ser passejades en bicicleta per la ciutat; Aimar Pérez Galí ha tancat l’espai amb un cortinatge negre recreant l’efecte real del peep show i despullant-se (que no es poc) tot exhibint als vianants a través del seu portàtil les sessions que puntualment ha provocat; finalment, Pau Sampera està convertint aquesta “peixera” en una ocasional pista d’skate en què uns grotescos “skaters” muten i s’exhibeixen absurdament als shootings del seu autor.

 

Jordi Pallarès

Curador a PEEP SHOW.Sobre l’exhibicionisme a l’espai públic

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s